Sant Pau del Camp-4 de maig de 2023
El Secretariat de Pastoral pels Marginats organitza una jornada preparatoria a Sant Pau del Camp per reflexionar sobre la tasca de les entitats socials cristianes
Quins són els punts forts I els punts febles de l’acció social de ‘església?; hi ha diferències entre l’acció social de l’església i l’acció social de l’administració, o d’altres? Quins són els elements claus de la vostra entitat que us representen en la tasca social que feu? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van raonar i posar en comú en treball en grups per preparar una jornada que es farà el proper curs, on están convidades totes les entitats d’acció social de l’església per valorar el present i assumir els reptes del futur, en el servei als més vulnerables de la societat.
La convocatoria va sorgir del Secretariat Diocesà de Pastoral pels Marginats, i hi van participar el bisbe Javier Vilanova, Mn. Joan Costa, delegat de pastoral social de l’arxidiòcesi, i hi van estar representades la Fundació Nen Déu i la Fundació Vidal i Barraquer; Salesians Sant Jordi; el Lloc de la Dona; l’Acció social Montalegre, Càritas; la fundació CECAS; la fundació Fàtima; la fundació Braval i el projecte Sostre.
Aspectes positius
El reconeixement profund de la dignitat humana a la llum de les benaurances, un alt nivell de compromís humà i font d’esperança; estar al servei dels qui més ho necesiten, dóna significat a les nostres creences cristianes, ens sentim orgullosos de pertányer a l’església davant dels prejudicis, una feina que es fa a peu de carrer, hi ha un gran arrelament del territori amb vinculació amb les parròquies i un gran teixit de voluntariat, la llibertat d’actuació enfront de les institucions oficials pel que fa a les persones que estan en situación irregular. Aquests van ser alguns dels punts més meritoris què es van destacar de les entitats socials d’Església.
Aspectes a millorar
Però també es va tenir l’honestedat de reflexionar sobre els punts més febles, que es poden millorar. La gent pot associar la tasca que fa l’església com a assistencialisme, una tasca “carrinclona”, hi ha una manca de visibilització del que realmente es fa. També existeix un sentiment d’inferioritat per oferir notícies atractives de l’acció social als grans mitjans de comunicación què poden fer arribar la tasca social de l’Església a moltes persones que se’n senten allunyades. També es va lamentar els excessius “egos” en els projectes què impedeixen la connexió amb altres entitats i es va reivindicar una feina més plural amb projectes compartits. Una altra realitat què debilita la seva acció i el missatge cristià és l’envelliment del lideratge, i la manca de persones que en prenguin el relleu. També la manca de conviccions cristianes de molts dels què treballen en aquestes institucions, sobretot en àmbits molt especialitzats com les addiccions. Altres aspectes a millorar són ampliar els cursos de formació, i la manca de recursos que condicionen les activitats.
Diferències entre les diverses accions socials
Es va constatar que cal complementarietat i que tots sóm necessaris, en cap cas es tracta d’una confrontació i seria pretenciós com a cristians considerar-nos millors que els que no ho són. Ara bé, seguint els valors evangèlics es treballa per transmetre uns valors cristians, i si no els segueixen, com a mínim es posa la llavor perquè siguin bones persones. Tot es basa en l’amor, si aquestes persones que tenen tantes carències, es senten estimades, valorades, escoltades, en molts casos poden redreçar les seves vides. I la feina de l’administració és molt més lenta i burocrática. Per les entitats cristianes cada persona hauria de ser única, no un número, algú que es mereix el nostre amor i respecte. Es va constatar que ara no es pot fer catequesi, però la gent d’altres cultures valora molt l’ajuda que se’ls ofereix i respecten la propia identitat cristiana. No podem renunciar a les nostres arrels perquè sinò serem només una ONG.
Després va venir la part més personal , en què cadascú destacava els elements claus de la seva entitat. Mar Galceran, del Lloc de la Dona, va dir que la seva entitat és un espai de seguretat, un bàlsam enmig del patiment de les dones que provenen del món de la prostitució. Eduard Sala de Càritas, que el seu tret més distintiu és que és l’acció social “oficial” de l’Església, en la seva dimensió parroquial, arxiprestal, diocesana. Ferran Solé, de CECAS, va parlar de l’atenció als més exclosos, sense recursos, víctimes de les adiccions; i Josep Masabeu de Braval, va destacar que manifesten clarament la seva identitat cristiana, però sempre amb respecte per la llibertat religiosa dels seus usuaris.
Salvador Bacardit, en representació de la fundació Nen Déu i la fundació Vidal i Barraquer, va afirmar que la vida espiritual interior afavoreix la salut mental, i humanitza les persones. Pere Agustí, del projecte Sostre, que va néixer de les necessitats del barri de la Barceloneta, acull tots els que ho necesiten, sense gaire exigències. M. Teresa Trias Jover, de la fundació Fàtima, els representa sobretot una gran estimacio pels infants amb els què treballen. El mateix missatge de Magda Hernando, d’Acció Social Montalegre, en el barri del Raval: estimar, escoltar, respectar. Paco Estelles, de salesians Sant Jordi, estan a peu de carrer,, atents a les necessitats què es troben, i acompanyen els infants i el jovent a créixer en la trascendencia.
El bisbe Javier Vilanova, responsable de l’àrea social de la diòcesi, va escoltar amb molt d’interés totes les reflexions i va animar les entitats a aprofitar els recursos que tenen per ajudar-se entre elles i crear punts de comunió. Un primer pas per conéixer la riquesa de les entitats existents ha estat la publicació del directori d’entitats socials, el passat mes de gener. El seu contingut es va actualitzant a la web. Mons. Vilanova també va destacar la satisfacció per tota la feina que s’està fent i va encoratjar a continuar donant testimoni dels valors evangèlics.
Moltes idees per reflexionar, per madurar, per seguir treballant en la Jornada de la propera tardor en què parlarem dels reptes de futur de l’acció social de l’Església.
Gràcies a tots els què hi heu participat!
Glòria Carrizosa Servitje
Secretariat de Pastoral pels Marginats
