Fotografies: Càritas Barcelona

En presència de Josep Maria Forné, director general de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya i de Sònia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament  de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona ha celebrat la Jornada Pandèmia i exclusió social: La  tempesta perfecta, on s’ha presentat l’informe FOESSA 2021 d’exclusió i desenvolupament social a la  diòcesi de Barcelona. Més de 150 persones s’han reunit a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès,  amb l’objectiu de comprendre i analitzar els factors que situen l’exclusió social a l’àrea de Barcelona  per sobre de la de Catalunya i d’Espanya.

Mn. Josep Matías, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, ha sigut l’encarregat de donar  la benvinguda als assistents. Matías ha constatat que les conclusions de l’informe FOESSA  són preocupants, i ha fet una crida a replantejar l’ordre de prioritats de l’acció política.  «Cal que els governants abordin aquest problema i no ens distreguin ni es distreguin  amb temes secundaris. Fer visibles els més vulnerables amb dades objectives i rigoroses  és un primer pas per mirar de canviar la realitat en què vivim, però, davant la pandèmia  de la desigualtat, hem de ser agosarats, valents i inconformistes», ha indicat. En aquest sentit,  el delegat episcopal ha reclamat als governants, als sindicats i als diferents agents socials, un gran pacte  per aturar l’increment de la pobresa. «No podem normalitzar el drama de l’exclusió social.  Hem d’actuar per construir una societat més cohesionada».

Seguidament, Raúl Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de  la Fundació FOESSA i Miriam Feu, cap d’Anàlisi Social i Incidència i responsable de l’Observatori de la  Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona han presentat les principals dades de l’informe  FOESSA 2021 d’exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona. Els ponents han explicat  que l’informe s’ha elaborat a partir de 1.800 enquestes, i per mitjà de 37 indicadors, s’ha  pogut calcular el percentatge d’exclusió social que hi ha a l’àrea de Barcelona. Feu ha  indicat que 885.000 persones de la diòcesi de Barcelona es troben en exclusió social,  300.000 més que l’any 2018. «L’exclusió social a la diòcesi de Barcelona se situa 3 punts  per sobre de la de Catalunya (29,10%) i gairebé 9 punts per sobre de la del conjunt  d’Espanya (23,4%). La dada és preocupant, i significa que 1 de cada 3 persones de la  diòcesi queda exclosa de la societat», ha advertit Feu.

Feina i Habitatge: Factors d’exclusió 

Raúl Flores ha argumentat que problemàtiques com l’accés a l’habitatge o una major precarietat  laboral situen a Barcelona en un nivell d’exclusió social superior al del conjunt de Catalunya. «97.000  llars tenen tots els seus membres actius a l’atur, 167.000 es troben en inestabilitat laboral greu, i 77.000 llars no disposen de cap ingrés periòdic” ha afirmat Flores. Així mateix,  també ha explicat que més d’un milió de persones viuen en exclusió residencial. «Un  26,2% de la població (725.000 persones) paga una despesa excessiva en habitatge, que implica que es  queda en pobresa severa un cop ha fet front a les despeses d’habitatge i subministraments. Això les col·loca en una situació d’incertesa i patiment constant, ja que no saben si el mes vinent podran pagar  totes les despeses de la llar o si més endavant els apujaran el lloguer. És molt complicat construir una  vida en aquestes condicions» ha explicat el coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española.

Feu ha argumentat que tots aquests factors, sumats a les restriccions i l’emergència de la COVID-19  ha fet augmentar l’angoixa i el patiment de moltes famílies. «En només 3 anys, les persones amb  un trastorn mental diagnosticat han augmentat 9 punts percentuals, afectant un 17% de  la població». En aquesta línia, la responsable d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas ha detallat que  més de 140.000 llars de la diòcesi de Barcelona no tenen accés a medicaments per  problemes econòmics, i que 33.000 famílies on viuen118.000 persones afirmen haver  passat gana en els darrers 10 anys amb freqüència o en passen ara. 

Les famílies amb infants, les més exposades a l’exclusió social 

Les famílies amb infants i adolescents han rebut amb intensitat les conseqüències de la crisi de la  COVID 19. Feu ha exposat que a la diòcesi de Barcelona, l’exclusió social de les llars amb infants  i adolescents és del 40%, i que es duplica amb relació a les famílies sense fills. Així mateix,  ha apuntat que aquesta exclusió és més intensa en les llars monoparentals i les famílies  nombroses, ja que 1 de cada 2 famílies es troba en exclusió social. «Gairebé la meitat de les  llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a  despeses imprevistes. Són un col·lectiu menys protegit a casa nostra que a la resta de països  europeus, i la pandèmia ha agreujat la seva situació».

Les famílies manifesten dificultats en tots els àmbits de la vida, però destaca que un 36% han hagut  de reduir les despeses en alimentació, i un 52% les despeses en vestit i calçat. A més, un  11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut  impagaments relacionats amb l’habitatge. 

Un nou impuls de l’estat del benestar 

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha estat l’encarregat de cloure la  jornada. Busquets ha demanat reimpulsar el model d’estat del benestar. “El repte de la protecció social  és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat es transformin en cròniques. Calen polítiques  públiques decidides i enfocades a reduir l’exclusió social”, ha advertit. En aquest sentit, ha demanat  augmentar la cobertura de Renda Garantida de Ciutadania (RGC), i implementar una harmonització  completa entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la RGC. «Resulta inadmissible que la RGC només  arribi al 28% de la població catalana en situació de pobresa severa, i l’Ingrés Mínim Vital  (IMV) a l’11,8% de la població de la diòcesi de Barcelona en la mateixa situació». Finalment,  ha demanat una política decidida d’habitatge social, que faciliti l’accés i el manteniment d’un habitatge  digne a la població en situació d’exclusió social. «Celebrem la recent aprovació de la proposició de llei  d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, però calen, en paral·lel,  mesures estructurals que evitin futures emergències habitacionals, i que concentrin els esforços en  l’augment del parc d’habitatge social. És incomprensible que només un 1,7% dels habitatges de  Catalunya siguin de lloguer social», ha conclòs.

Font: Càritas Barcelona