L’experiència de 30 anys al servei de les addiccions. Amb aquest lema s’ha emmarcat les jornades anuals del Centre Català de Solidaritat (CECAS) i la celebració del trentè aniversari de l’entitat, que s’havia de fer l’any passat però es va posposar l’any passat per la situació de pandèmia. Reunits al Palau Macaya s’ha pogut celebrar els trenta anys de la fundació CECAS fundada el 1991, dedicada a l’atenció de persones amb problemes de drogodependència, especialment, aquelles que es troben en situació d’exclusió social. Va néixer com a iniciativa de les Càritas Catalunya i la Conferència Episcopal Tarraconense i amb el suport de la Unió de Religiosos de Catalunya i de l’orde Sant Joan de Déu.

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, que n’és el president, no ha pogut assistir a l’acte, però en representació seva ha comparegut el bisbe auxiliar Mons. Javier Vilanova. Aquest ha destacat «l’espectacular treball i dedicació» de tots els que col·laboren amb CECAS, «fent xarxa». Ha destacat la important tasca de la fundació, que «mira i escolta la persona ajudant-la a creure en si mateix», per sortir-se’n d’un mateix i superar-se. Tal com ha dit Vilanova, «aquest és un exercici de proximitat, per entendre les seves necessitats, i és aquesta la missió del cristià». «És impressionant la feina que feu i les diòcesis us acompanyem, i  caminem al vostre costat com a exemple d’aquest camí sinodal a què ens convida el papa Francesc», ha afegit.

Satisfacció i il·lusió per continuar

En aquest aniversari s’ha estrenat el director general de CECAS, Ferran Solé, que des de fa dos mesos ha pres el relleu de Cèlia Palacin.  «Tan de bo no haguessin de celebrar tants aniversaris, perquè suposaria que el mal s’ha acabat», explica Solé. Assegura que per part de tota l’entitat «hi ha molta satisfacció de veure com s’ha evolucionat des dels inicis i alhora es mostren il·lusionats per continuar donant resposta a les demandes que hi ha perquè les situacions vagin minvant».

Solé ha presentat la taula de benvinguda, on entre els convidats, destacava el vicepresident de CECAS, Ramon Tous, el qual ha  fet una panoràmica de tots aquests anys. Ha dedicat un reconeixement a tots els involucrats en el projecte des dels inicis, esmentant especialment Pilar Maia, fundadora de CECAS i ex- vicepresidenta. També ha fet una menció especial per als voluntaris, «el cor i l’ànima que fan possible la cura i sanació de les persones». Tous s’ha mostrat encoratjat pel camí fet i per les angoixes i reptes vençuts. «Ho hem superat, som aquí i ara – exposava -. Podem ser decisius, amb pau, llibertat i bé amb una mirada atenta que ens fa sensibles i esforçats amb el projecte. Amb el context d’humanisme cristià que ens convida a sortir a l’encontre dels que estan lluny».

Col·laboració amb l’administració pública

Entre els parlaments inicials també han intervingut, de la directora general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Cesca Domènech; la Directora de serveis d’envelliment i cures de l’Ajuntament de Barcelona, Pilar Solanés, així com la gerent del Consorci Serveis Socials de Barcelona, Àngels Canals.

Les representants de l’administració han felicitat la tasca del la fundació. Domènech ha destacat la “necessària col·laboració” d’entitats com CECAS. “Entitats compromeses amb la societat per evitar l’aïllament de les persones, amb una acció comunitària que té cura de la gent, fent xarxa i facilitant recursos perquè aquells que ho necessiten se sentin integrats i estimats”.

Per la seva banda, Solanés representant ha agraït aquest 30 anys, tambè un motiu de celebració per l’Ajuntament que compta amb la col·laboració de la fundació i ha assegurat que si “l’atenció a les drogodependències forma part al sistema públic és en part gràcies a CECAS”.

Aprofundint en el passat, present i futur

Partint d’aquests 30 anys, la jornada s’ha dividit en tres ponències, repassant el passat, el present i el futur en el qual s’emmarca el Centre Català de Solidaritat de Catalunya. El subdirector general de drogodependències de la Generalitat de Catalunya, Joan Colom, ha una exposició sobre el Passat, present i futur de les drogodependències a Catalunya. Aquest ha situat la problemàtica des dels seus inicis marcant diferents punts en l’evolució al llarg dels anys, des del 1988, en que apareixia com el segon gran problema a nivell de tot l’estat espanyol, fins a l’actualitat, en que la problemàtica continua, però ha fet una important davallada gràcies a l’actuació de prevenció i assistència.

Colom ha dibuixat un mapa sobre els perfils actuals, amb les polítiques i la xarxa d’actuació, i ha alertat sobre l’alcohol, la droga més consumida i causant de grans riscos, no només als que la consumeixen, sinó també a tercers. Ha expressat la intenció, per part de l’administració, que la nova llei es mantingui actualitzada amb nous mecanismes d’abordatge de la prevenció, assistència i vigilància de les addiccions, com la creació de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals.

En les següents ponències, Xavier Marcet ha pres la paraula presentant I després de la Covid-19 què? Marcet, consultor d’estratègia, innovació i transformació d’organitzacións ha presentat què es demana i com s’adapta l’organització a la nova situació de pandèmia. Finalment, a la tarda s’ha fet la tercera ponència, ha anat a càrrec de Claustre Ventura, Joan Ramon Farré i LLorenç Madorran. Tots tres, treballadors del a fundació, han exposat 30 anys de treball educatiu i terapèuticde CECAS, repassant els trets més rellevants en la configuració dels serveis i projectes de la fundació.