En el marc de la celebració del 20 de novembre, Dia  Internacional dels Drets de la Infància, un centenar de participants procedents de més de 40  Càritas Diocesanes de tot Espanya s’han donat cita aquests dies a Tiana, en una Trobada  Confederal d’Infància, Adolescència i Família.

Amb trobades com aquesta, Càritas aposta per continuar visibilitzant la situació de  vulnerabilitat en què es troben molts nens i nenes, i reclama mesures urgents que  permetin i garanteixin la seva protecció i els seus drets. En aquest sentit, durant les jornades  s’han analitzat els reptes i les estratègies d’acció social que es desenvolupen a tota la Confederació  Càritas amb la infància, l’adolescència i la joventut, per tal de combatre la transmissió intergeneracional  de la pobresa, així com prendre consciència de quines són les necessitats actuals.

Acte de sensibilització

Durant la trobada s’ha constatat que la precarietat va ser especialment dura durant la pandèmia, on els  nens, nenes i adolescents van ser invisibilitzats. Aquesta realitat d’ocultació de la infància s’ha volgut posar de manifest per mitjà d’un acte públic de sensibilització, que avui ha tingut lloc  davant de la Sagrada Família de Barcelona, i que tenia per lema “Donant la llauna, la  infància importa”. Durant l’acte, diverses famílies i joves han fet una batucada, s’han pintat llaunes amb missatges en favor de la infància, s’han cantat cançons de rap i s’ha  llegit un manifest per cloure la trobada.

Com assenyala Carmen García, responsable del Programa d’Infància de Càritas Espanyola, “aquesta  crisi ha privat a molts nens i nenes de les seves infàncies i adolescències, del seu temps,  del seu espai de seguretat i confiança tan importants en els seus processos vitals. El més  greu és que els està invisibilitzant, amb el risc de privar-los dels seus drets i de les  expectatives de present i futur”. “Urgeix prendre mesures –afegeix– per evitar que aquesta etapa  vital marcada per la pandèmia passi una factura social i emocional als seus processos de  desenvolupament i identitat personals i socials”. 

En el cas de les deu Càritas amb seu a Catalunya, durant el 2020 van acompanyar a  gairebé 75.000 famílies amb infants a càrrec, quasi el doble de famílies amb fills que l’any  anterior. A més, 5.200 persones van participar en projectes adreçats a famílies i infància de Càritas a  Catalunya durant el 2020. S’han destinat 6,1 milions d’euros a 226 projectes adreçats a famílies i infància,  amb l’objectiu d’acompanyar en tots aquells àmbits en què sigui necessari. Els projectes se centren,  sobretot, en intervencions socioeducatives dirigides a garantir el gaudi d’un lleure saludable, el dret a  la participació i sentir-se escoltats, l’accés a una educació de qualitat i inclusiva, el dret a tenir una  família que els vulgui i, en definitiva, el dret de tots els infants i les seves famílies a ser feliços.

Els més vulnerables entre els vulnerables 

Davant la celebració del Dia de la Infància, Càritas ha alertat que l’augment de la vulnerabilitat i l’exclusió  social provocades per la pandèmia, encara que s’ha donat de forma generalitzada al conjunt de la  població, ha tingut un impacte especial en els nens, nenes i adolescents, sobre els quals la  transmissió intergeneracional de la pobresa, lluny de frenar-se, s’ha incrementat a causa  de la crisi.

La pobresa infantil, o la denominada pobresa de les famílies amb fills i filles, lamentablement és una  realitat a Espanya. Amb una taxa del 27,4%, una de les altes a escala europea, després de Romania i  Bulgària, suposa que més de 2 milions de nens i nenes es troben en aquesta situació, és a dir, un de  cada quatre nens o nenes viu en situació de pobresa a Espanya.

La pobresa i l’exclusió social són fenòmens estructurals al nostre país, on el fet de tenir fills i filles  menors d’edat és una “càrrega” per a les famílies quan no tenen suport o quan són  insuficients. Per això, quan es parla de pobresa infantil, es parla de la pobresa de les famílies amb fills,  atès que les famílies amb menors d’edat a càrrec incrementen el risc d’exclusió social: del 18% en el  cas de parelles sense fills es passa a un 27% quan es tracta de parelles amb fills. Aquesta incidència es  dispara si es tracta d’una família nombrosa (47%) o una llar monoparental (49%), especialment quan la  persona sustentadora principal és una dona, que és el que sol passar majoritàriament amb aquest tipus  de famílies.

Aposta per l’acompanyament i l’escolta 

Una de les estratègies prioritàries de Càritas per evitar la transmissió intergeneracional de la pobresa  i lluitar contra la pobresa infantil es basa en l’escolta activa per fer que les famílies se sentin acompanyades. Aquesta aposta exigeix mesures i propostes integrals, on la prevenció i la  protecció dels drets de la infància i l’adolescència sigui l’eix fonamental de tota la  intervenció.

Font: Càritas Barcelona