«Cap a un nosaltres cada cop més gran». Aquest missatge del Papa Francesc pel Dia Mundial del Migrant i Refugiat va posar títol a la celebració d’aquesta jornada celebrada a l’arxidiòcesi de Barcelona. Un «nosaltres» que va dibuixar-se a la mateixa parròquia de Sant Josep de Badalona, on va tenir lloc la trobada amb les diferents comunitats cristianes amb orígens d’arreu del món.

El Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Càritas Diocesana de Barcelona i Caminem junts en la diversitat van convocar la celebració que va presidir el vicari de la zona pastoral del Maresme, Mn. Andreu Oller. Concelebrant, el van acompanyar el delegat de la Pastoral social i caritativa, Mn. Joan Costa, i pel director la Pastoral amb migrants, Mn. Joan Cabot. També van participar totes les comunitats, cada una amb la seva llengua i els trets propis que la caracteritzen, com a exemple d’aquesta Església plural i diversa a què convida el Sant Pare.

Un «nosaltres portador universal del missatge» 

«Hem de construir una comunitat en què no parlem d’ells sinó de nosaltres», va dir Mn. Cabot subratllant la invitació del papa Francesc. Durant l’homilia, el director del Secretariat de la Pastoral amb Migrants va animar els presents a canviar certs aspectes per sentir-se una autèntica família, com el nom amb el qual ens referim a les persones que tenim al davant. «Hem de canviar com actuem per construir una llar per a tots», va dir.

Com a exemple d’allò que es vol, va referir-se a la mateixa trobada, com «un signe d’allò que voldríem per a la nostra església».  Tal com va dir, «la diversitat d’expressions, de llengües i de sentiments que creen una comunitat més viva i diversa, amb més possibilitats de ser portadora universal del missatge de Jesús».

Lluita contra les fronteres

Va advertir la presència de les fronteres, de vegades no només polítiques i externes, com en aquells refugiats que volen entrar a Europa,  sino també les socials i internes on hi ha «fonts de dolor que trepitgen la dignitat». Com a exemple d’aquestes va assenyalar el Centre d’Internament d’Emigrants (CIE) o per exemple l’incendi de la nau de Badalona, el desembre del 2020.

Remodelació per a ser comunitat

Cabot va insistir en com «tots som comunitat diocesana». En aquesta línia, va convidar a tots a participar en el projecte per caminar cap a una remodelació profunda de l’Església, perquè sigui més «evangelitzadora i transparent al missatge de Jesús». Un projecte que demana sinodalitat i el protagonisme dels laics aquells que arriben i aquells que ja hi són. «Cal canviar i deixar lloc als nouvinguts, per trobar aquest punt de comunió que permeti que tots ens sentim com a casa», va afegir.

Construir una Església en sortida

Abans d’acabar, Cabot va convidar  a construir «una comunitat on ens adaptem uns als altres, tal com vol Jesús, per construir una Església en sortida, en un camí junts en la diversitat».

A més a més, va insistir a enfortir la comunió que Déu ha sembrat en nosaltres. En aquest sentit, va assenyalar l’Evangeli, recordant que «tots som creats iguals i per l’amor de Déu, que ens ha creat germans cridant-nos a la mateixa comunió. «Tot allò que atempta contra aquesta fraternitat va en contra d’allò que Ell ens demana». En segon lloc, va convidar a estar obert a allò que necessitem dels altres. «No ens bastem amb nosaltres sinó que necessitem la fraternitat amb el germà o germana», va afegir.

Comunitat diversa

Com a primera passar per a mostrar aquesta comunitat diversa, just després de la celebració es va donar veu  al col·lectiu de persones migrants que vivien en una fàbrica de Badalona i es va donar a conèixer l’exposició Àfrica és l’Horitzó, presentada el passat mes d’abril. Es tracta d’una iniciativa que, a partir de la distribució d’unes figures d’origen africà, pretén recaptar fons en benefici de les persones afectades per l’incendi de la nau al barri del Gorg. La campanya està impulsada per les parròquies del centre de Badalona i per l’entitat Justícia i Pau.

Finalment, amb el nom ‘Danses del Món’, la jornada va acabar amb un seguit de danses i balls tradicionals, propis de les diferents cultures i nacionalitats que van reunir-se en la celebració.