El Secretariat pastoral pels marginats clou el curs amb els testimonis de voluntaris i les lletres evangèliques del cantant Migueli
ESGLÉSIA DE BARCELONA
Aquest any sí. Aquest any el Secretariat pels marginats de l’Arquebisbat de Barcelona ha pogut celebrar la ‘Festa de l’esperança’, que l’estiu passat es va haver d’anul·lar en el darrer moment per restriccions sanitàries. Hi havia ganes de cantar, de donar gràcies, d’obrir els cors i les mans després d’un any especialment dur per la pandèmia de la covid. Les cançons de Migueli i el testimoni de joves. Aquests que van compartir les seves experiències com a voluntaris, van ser el guió del darrer acte organitzat per la Pastoral Social enguany.
Una setantena de persones es van trobar a l’església de Sant Pau del Camp. Allà, tots van entonar les melodies del cantautor espanyol Migueli, què ens recorda que l’amor tot ho arregla i que cadascú amb el seu granet de sorra pot construir el regne de Déu.
Abans de començar, es va donar la benvinguda a Mn. Joan Costa, responsable de la Delegació de pastoral social i caritativa de l’arxidiòcesi de Barcelona, així com, a Angel Zambrana, diaca i responsable del Secretariat de pastoral amb marginats.
Testimoniatge
Un dels moments més intensos de l’acte va ser amb els testimonis d’ Anna Ginebra, estudiant d’infermeria i voluntària en menjadors socials; Jordi Armengou, estudiant de treball social, monitor de nens i voluntari de Càritas; i Lluís Busto, membre del Casal Loiola del Jesuïtes, on ha col.laborat en diversos voluntariats.
Tots ells van compartir les seves experiències, que encara tenen més valor en un any especialment dur per la pandèmia, en què el voluntariat de la diòcesi s’ha rejovenit. «Clar que a vegades fa mandra trobar temps per dedicar-lo als altres, però penso en Jesús que sempre estava fent voluntariat, i després reps una recompensa tan gran, el seu somriure i saber que fas quelcom d’utilitat», va comentar l’Anna. Per tots ells, la fe els ha ajudat en aquest camí i van animar tothom a provar l’experiència del voluntariat.
Mans enlaire
«Como las arenas del desierto vienen como las arenas del desierto van», així ho entonava el cantant cristià Migueli, amb les seves lletres i música animada. Amb aquestes lletres va contagiar els presents a somriure i alçar els braços. Va ser com els diminuts grans de sorra, petits gestos que fem cada dia i que ajuden a construir el regne de Déu. També, va alçar la veu per tenir cura del nostre planeta. En les crisis «la gent empobrida és la que més pateix. Un clam a obrir els cors, mirar-nos als ulls i renovar-nos cada dia. “Tots som iguals d’importants, tots som fills de Déu!», va cantar.
I amb aquesta alegria, es va donar per finalitzat aquest curs, que ens deixa moments com la Jornada Mundial de la Pobresa amb la celebració de l’ Eucaristia en el claustre de l’església de Santa Anna. També, entre aquests moments, la trobada entre el cardenal Joan Josep Omella i les entitats socials de l’arxidiòcesi per fer balanç de la important tasca que duen a terme.
Bon estiu i esperem tornar amb les forces renovades!
Glòria Carrizosa Servitje