Càritas Barcelona ha atès a 16.249 llars durant el 2020, on viuen 35.229 persones, un 8% més que l’any 2019
CARITAS
En presència de Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Càritas Barcelona ha presentat la seva memòria de 2020. El director de l’entitat, Salvador Busquets, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda, afirmant que el 2020 ha estat un any difícil per a tothom, especialment per les persones que ja es trobaven en situació de major vulnerabilitat.
Busquets ha explicat que estem immersos en una crisi marcada per la frenada de l’activitat econòmica i la destrucció de llocs de treball, una protecció social insuficient i una recuperació econòmica amb deficiències estructurals. «Tots els indicadors ens mostren que no recuperarem l’activitat econòmica de la pandèmia fins a finals de 2022. Si això és així, cal que els governs rescatin com més aviat millor la vida de les persones que no se’n sortiran». El director de Càritas Barcelona ha advertit que ajudes com l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania només arriben a un 8% de les persones ateses per l’entitat, i que això demostra com l’administració no està arribant als més vulnerables en aquests moments de màxima emergència. «1 de cada 4 llars ateses per Càritas Barcelona viuen sense cap d’ingrés. Aquestes persones no poden esperar», ha apuntat.
Càritas Barcelona ha atès 16.249 llars durant el 2020, on viuen 35.229 persones, un 8% més que l’any 2019. Així mateix, ha explicat que durant el 2020 Càritas ha triplicat les ajudes econòmiques per aliments i duplicat les destinades al relloguer. En total, l’entitat ha destinat un total de 3,8 milions d’euros a cobrir les necessitats més bàsiques (un 13% més que l’any anterior), que han beneficiat 8.766 persones, un 25% més que l’any 2019. «Un 47% de les llars que hem atès durant el 2020 són noves. Mai havien demanat l’ajuda de Càritas», ha conclòs Busquets.
Dades
Seguidament, Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha sigut l’encarregada de desgranar les principals dades de l’acció de Càritas durant el 2020. Feu ha apuntat que la COVID-19 ha suposat un canvi de perfil de les persones ateses, indicant que s’ha frenat la tendència dels tres darrers anys pel que fa a la situació administrativa irregular i les persones soles. El 57% de les persones ateses són dones i un 20% són joves, un dels col·lectius que més han patit la situació de vulnerabilitat laboral, econòmica i emocional generada per la pandèmia. A més a més, el 28% dels joves atesos no tenen referents familiars al territori.
Feu ha destacat que un 85% de les persones ateses en edat de treballar per CDB no tenen feina, i que el 12% té una feina que no els permet arribar a final de mes. «Tot i el context, 595 persones han aconseguit feina amb contracte durant el 2020, i gairebé 2000 persones s’han format en algun dels cursos que oferim».
La responsable d’anàlisi social també ha remarcat que una de les limitacions que més pateixen les persones a l’hora de trobar feina és la bretxa digital. «Observem que 1 de cada 2 persones ateses per Càritas té greus dificultats a l’hora d’accedir als dispositius o a internet, sigui perquè no tenen connexió, perquè no tenen un ordinador o tauleta o perquè no tenen les habilitats necessàries. Això fa que coses tan bàsiques com sol·licitar la vacunació o demanar una prestació social sigui una odissea per a totes elles». En aquest sentit, 220 famílies han rebut un dispositiu electrònic durant el 2020, i l’entitat està impulsant cursos de formació digital per superar la barrera amb la qual es troben les persones que atén Càritas.
Una emergència habitacional que va a l’alça
Feu ha volgut remarcar que l’emergència habitacional continua ben present a l’àrea de Barcelona, i ha apuntat que el 67% de les llars ateses per Càritas no disposen d’un habitatge digne. «Un 39% de les famílies que atenem han hagut de passar el confinament en habitacions de relloguer de menys de 10 m2, amb tot el que això suposa. Els infants no tenen espai on fer els deures, i els seus pares han de fer torns amb els altres residents del domicili per anar al lavabo o cuinar. Són situacions invisibilitzades que viuen moltes persones de l’àrea metropolitana», ha advertit. En aquest context, Càritas s’ha vist en la necessitat de destinar 1,5 milions d’euros d’ajudes al relloguer (un 58% més que l’any 2019), i ha ofert 1.493 places als pisos unifamiliars (juntament amb la Fundació FHS), pisos compartits i centres residencials, evitant que 5.492 persones es quedessin al carrer.
La pandèmia ha castigat els recursos econòmics de les llars, i 1 de cada 4 no tenen ingressos (4.300 llars), 18 punts percentuals més que abans de la COVID-19. Així mateix, el 58% de les persones es troben en una situació psicoemocional pitjor que abans de la pandèmia i un 41% ha patit un o més atacs d’ansietat o pànic. Feu ha finalitzat la seva intervenció dient que no volem tornar a una situació precovid, sinó que cal crear una nova normalitat generadora d’un “nosaltres” que no deixi ningú enrere.
Mesures necessàries per respondre a la crisi social
El director de Càritas ha introduït les propostes polítiques de Càritas, demanant un pla de rescat estructural de lluita contra les causes generadores d’exclusió social. «Des de la solidaritat no es pot solucionar un problema estructural, cal que el nou Govern de la Generalitat de Catalunya actuï». Entre altres mesures, ha demanat una ampliació del parc d’habitatge públic de lloguer social, aprovar l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, polítiques públiques d’inserció laboral dirigides a les persones en situació administrativa irregular, potenciant també l’alfabetització digital de les persones.
També ha destacat que cal aconseguir un encaix real entre l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania i garantir l’empadronament a tota la ciutadania, independentment d’on visquin. «Totes aquestes mesures no les demanem només com a Càritas, sinó que parlem en nom de totes aquelles persones que acollim i acompanyem. Un 33% ens demanen que el Govern les ajudi a trobar feina, un 28% que les ajudi a regularitzar la situació administrativa, i un 26% que faciliti habitatge assequible”, ha conclòs el director.
Una petita gota d’aigua
Finalment, Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona ha destacat com «vivim en un temps extraordinari de pandemia i de crisi social que ha posat en relleu la interdependència que tenim els uns amb els altres i una vulnerabilitat compartida. Ha afectat totes les condicions de la vida humana i ens ha situat en un lloc comú: el lloc de la fragilitat, la petitesa, la impotencia i la necessitat».
«El Corpus sempre porta l’amor i la caritat – continuava-. Volem celebrar aquest dia de la caritat, des d’aquest poble universal que som i reconèixer que l’amor és ple de petits gestos de cura mutua». Ha volgut fer un agraïment als 3.563 voluntaris de Càritas, i també a les 164 Càritas parroquials, que entre abril i juny de 2020 van atendre el 87% de totes les llars ateses durant el 2019. També ha volgut fer un agraïment als 11.939 socis i donants. «Tot i que els socis i donants han augmentat un 62%, Càritas ha tancat el seu pressupost de 2020 amb un dèficit de 3,9 milions d’euros. Ara és més necessari que mai continuar recolzant l’acció social de Càritas, per no deixar a ningú enrere i continuar caminant en l’esperança. Càritas és una petita gota d’aigua enmig de l’oceà, però amb aquesta petita gota, el món canvia», ha conclòs el Cardenal.