Testimoni sobre Comunitat de Sant’Egidio des de l’experiència d’una de les portaveus i voluntàries de l’entitat
ESGLÉSIA DE BARCELONA
Aquesta setmana, seguint l’eix dels pobres del Pla Pastoral Diocesà Sortím!, arriba el testimoni de Mariona Téllez, voluntària de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona. Amb només 15 anys, va descobrir la comunitat i, avui dia, continua col·laborant amb la mateixa passió que quan va començar, anys enrere, i exercint com una de les portaveus de l’entitat.
Tal com afirma Téllez, Sant’Egidio «l’ha fet créixer com a persona i descobrir que els pobres no són ni un número o una carpeta, sinó amics, amics amb històries». Així, des de la seva experiència i amb una llarga trajectòria amb l’entitat, ens apropa a la que anomenen «la gran família d’amics de Sant’Egidi» i als reptes pels quals treballen.
A les perifèries i als perifèrics
La Comunitat de Sant’Egidio va néixer el 1968. Una vegada va cloure el Concili Vaticà II, Andrea Riccardi en un institut de centre de Roma va crear aquesta comunitat cristiana, dedicada al servei dels pobres. Tal com explica l’entitat, «amb els anys s’ha convertit en una xarxa de comunitats que s’ha estès per més de 70 països i que dedica una especial atenció a les perifèries i als perifèrics».
Homes i dones d’edats diverses, hi col·laboren com a voluntaris, igual que la Mariona, i així s’entrellacen en un vincle fraternal basat «en l’escolta de l’Evangeli i en el treball voluntari i gratuït pels pobres i per la pau». En aquest sentit, la Mariona afirma que es tracta d’ una «gran família d’amics al voltant de l’Evangeli i al voltant de la pregària. Aprenem de l’Evangeli a trobar els pobres, i són ells els quals després ens apropen a l’Evangeli i a Jesús».
Des de la comunitat tenen com a referents fonamentals: la pregària, els pobres i la pau. Tres pilars dels quals parteix la seva activitat que es tradueix en diferents accions amb i per als amics de Sant’Egidio.
En temps de pandèmia, a prop de Jesús
A Barcelona, Sant’Egidio té el menjador social la Casa de la Solidaritat, així com, diversos centres d’acollida ubicats als diferents barris de la ciutat. Mariona Téllez explica com en el moment de la pandèmia, van mirar de respondre amb la màxima rapidesa aplicant-hi les mesures de seguretat necessàries per procurar que l’ajuda no s’aturés. Alhora, molts es van solidaritzar amb l’entitat. «Estem veient ganes d’ajudar a la gent per part de la societat. Persones que és pregunten què faig jo pels altres? Aquesta ha estat una de les preguntes en el temps de pandèmia. Un interrogant que ha apropat les persones als pobres i aquests donen a conèixer a Jesús», explica.
A part del servei que realitzen en el dia a dia, hi ha dades especialment importants com ho és el dia de Nadal. Téllez explica que, «celebrem que som una família i que ens acompanyem a la vida». És tan important i esperada aquesta cita de Nadal, que explica com fins i tot, davant els impediments de la pandèmia, enguany van trobar la manera de mantenir el dinar de Nadal confinat amb tots, celebrant tres dinars de Nadal.
Acollir, la guia per a l’Església
La Comunitat de Sant’Egidio assegura que és molt important la presència de l’Església, a la qual demana que escolti allò que el Sant Pare ens diu. «El papa Francesc ens diu que tractem els pobres com amics, tal com diu a l’encíclica Fratelli Tutti». «Cal escoltar i acollir les seves paraules en què ens demana: ser directes, simples i determinats. Hem de ser la llum dels passos de molta gent, i actuar com una mare acollint els pobres. Aquesta ha de ser la nostra guia», afegeix.