Entrevista a Angelina Prenafeta, directora del Centre d’Orientació Familiar (COF) del bisbat de Lleida
ESGLÉSIA DE BARCELONA
L’Angelina Prenafeta és la directora del Centre d’Orientació Familiar (COF) del bisbat de Lleida i, des de fa 12 anys, com a voluntària de la Pastoral Penitenciaria de la presó de Ponent, ofereix als interns i internes el suport i l’ajuda en el seu procés personal de reinserció a la societat. El seu servei és l’escolta: «s’ofereix als presos i les preses un espai de privacitat i confiança en una acollida atenta, comprensiva i respectuosa de la seva història personal», afirma.
Què li ha permès descobrir aquest voluntariat?
M’ha permès veure que cada persona guarda en el seu interior possibilitats i belleses sorprenents que malden per expressar-se. Més enllà dels fets viscuts, apareix una realitat: la certesa que l’ésser humà és bo. En el seu fons hi ha un espai d’innocència que mai res ni ningú pot macular: és la viva i real imatge de Déu. Quan la persona s’adona d’aquest espai sagrat que l’habita pot reconèixer la seva bondat, la seva identitat i essència. I s’hi identifica. A partir d’aquí tot canvia, tot té un nou sentit.
Com els mira Déu?
A la presó s’experimenta vivament la predilecció de Déu pels més pobres i desvalguts, i la meravella de la seva gràcia actuant en ells. La mirada de Déu és amor. Déu els veu en la seva possibilitat de desplegar-se fins a la plenitud a la que són cridats: esdevenir imatges del seu Fill, cadascú amb el seu rostre original i únic.
Ha vist canvis extraordinaris quan descobreixen Déu?
Quan el descobreixen, tot canvia. Molts d’ells no han pogut trobar la seva veritable imatge. Alguns el rebutgen, perquè el fan culpable de tots els mals. He vist canvis realment extraordinaris quan coneixen la persona de Jesús. Veure’l humà, proper, amorós, fent el bé a tothom, especialment als més desvalguts, és un gran descobriment. Veuen en Jesús el germà que com ells ha conegut el dolor i l’ha transcendit per l’amor. I els estima.
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 2 de maig