Després de 75 anys l’Organisme Benèfic Assistencial continua amb el llegat del Beat Pere Tarrès i del Dr. Gerard Manresa atenent aquells que més ho necessiten
ESGLÉSIA DE BARCELONA
Aquesta setmana el testimoni per aprofundir en l’eix de la pobresa que proposa Pla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona ve de l’Organisme Benèfic Assistencial. La fundació, coneguda per a molts per les seves sigles OBA, va ser fundada el 1946 pel beat Dr. Pere Tarrés i el mossèn i Dr. Gerard Manresa per ajudar els més vulnerables. Avui, molts anys després, continua en marxa i adaptada als nous temps.
El cap de Recursos Humans de l’entitat, Enric Vendrell, i el director de la Residència Gerard Manresa, Víctor Valhondo expliquen en profunditat quins són els propòsits i la rao de ser, avui dia, de la fundació.
Tal com explica Enric Vendrell, en un principi la finalitat que va motivar aquest projecte va ser atendre els malalts que patien la tuberculosi. Concretament, aquells que no eren atesos per la sanitat pública. «A poc a poc, la malaltia es va anar superant i la institució es va mantenir per continuar atenent persones en situació de vulnerabilitat com ho són les persones grans i els joves», explica Vendrell.
Així doncs, l’orientació actual de la Fundació OBA manté viu l’esperit cristià dels seus fundadors. Un esperit que consisteix en servir els qui més ho necessiten a la nostra societat a través de l’atenció i la cura dels més vulnerables.
Seguint el camí de Jesús
Víctor Valhondo exposa que com a cristià, més que una motivació ho considero seguir «l’estil de vida de Jesús». És a dir, «posar la persona i vocació al servei dels més desfavorits». Segons assegura, per a ell és seguir el camí que el Senyor a triat, «viure en el ministeri que Déu ha volgut per a nosaltres».
El director de la residència Gerard Manresa, ho considera la seva vocació el fet de «ser testimonis, al costat de les persones ateses». «Descobrint i compartint a banda de les diferències i mancances l’amor incondicional que Déu ens té a tots».
En aquest sentit, també Enric Vendrell senyala com «l’actitud de preocupar-se i atendre les persones vulnerables em fa sentir com si atengués el mateix Jesucrist».
Crida a l’Església
«L’Església com institució comunitat o mitja de descoberta de Déu i testimoni del Seu amor ha estat i està al servei de les persones que més ho necessiten», exposa Víctor Valhondo. Denúncia que aquestes persones viuen «en dificultats per a cobrir les seves necessitats bàsiques i viure i mantenir una vida mínimament digne». Tal com exposa, molts d’ells viuen al marge de l’exclusió social per la manca de «recursos econòmics, recursos personals, familiars, entorns desfavorits i falta de suport social». Per això, «l’Església ha d’estar present amb els més necessitats i més desfavorits», argumenta.
Amb aquesta crida, Valhondo demana la implicació de la societat, ja sigui amb recursos econòmics o personals. Perquè les institucions socials puguin continuar existint i l’església continuar amb aquesta missió d’ajuda cap als més desfavorits.