ESGLÉSIA DE BARCELONA

Amb motiu del set d’octubre, dia mundial pel Treball Decent,  una trentena de persones s’han concentrat aquest vespre sota el lema Feina i COVID,  triem un altre camí. Per quart any consecutiu, la plataforma Església pel Treball Decent ha convocat  aquest acte públic, amb la voluntat de denunciar que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats laborals, i que la COVID-19 ha agreujat encara més la precària situació de  molts col·lectius. 

Per mitjà d’un camí traçat a terra, cinc persones han anat trobant obstacles per arribar fins  a la feina desitjada. Aquests obstacles han estat des de la conciliació laboral, la manca  d’experiència, el desconeixement de la llengua o la bretxa digital, entre d’altres. L’acció ha volgut demostrar que la COVID-19 ha empitjorat les expectatives laborals dels col·lectius més  desfavorits, posant especial èmfasi en les famílies monoparentals, les persones joves, les  migrants o les majors de cinquanta anys. 

“Plou sobre mullat” 

La Plataforma Església pel Treball Decent ha destacat que la COVID-19 és un factor que ha empitjorat  les perspectives laborals de moltes famílies, però que la precarietat laboral ja estava present abans  de la pandèmia. “Plou sobre mullat. El darrer informe FOESSA ja ens advertia que a  Catalunya hi havia 1,5 milions de persones en situació d’exclusió social. Es va sortir de  la darrera crisi econòmica per la porta del darrere, i la COVID-19 només ha agreujat  un mercat laboral que ja era precari”, ha indicat Dessirée Garcia, responsable de formació i  inserció laboral de Càritas Diocesana de Barcelona.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2020, el nombre d’aturats a  Catalunya s’ha situat en 472.900, 41.600 més que el mateix trimestre de l’any anterior (9,6%). “L’impacte d’aquesta crisi és i serà més intensa en els treballadors precaris. La destrucció  d’ocupació s’ha concentrat en els assalariats amb contracte temporal, que han caigut  un 19% interanual, i actualment hi ha 112.700 llars a Catalunya sense ingressos, un 3,7%  més que el mateix trimestre de l’any anterior”, han indicat des de la Plataforma.

Quan la feina no garanteix una vida digna 

Durant l’acte d’aquesta tarda, s’han recordat les dades que avui ha presentat FOESSA, amb l’informe Vulneració de drets: treball decent (2020).

L’informe indica que 906.500 persones viuen en llars on el sustentador principal es troba  en Inestabilitat Laboral Greu (haver estat aturat durant 3 mesos o més, haver comptat amb 6 o  més contractes, haver estat contractat per 3 o més empreses, o treballar sense contracte ni  prestacions a la Seguretat Social). Són l’11,7% de les llars catalanes, i hi ha greus dificultats  econòmiques en tots els àmbits. La meitat de les famílies en aquesta situació afirma que  no disposen de diners per afrontar despeses imprevistes, i gairebé un 24% afirmen haver  patit amenaces de talls de subministraments en l’habitatge. 

Una solució consensuada 

Ahir mateix, la plataforma Església pel Treball Decent va organitzar una taula rodona amb la  participació de patronal, sindicats i administració pública. L’acte celebrat a la seu de Cristianisme i  Justícia va comptar amb la participació del Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El  Homrani, Toni Mora, en representació de CCOO, UGT i USOC i Ángeles Tejada, de Foment del  Treball. L’acte va tenir com a introducció el diagnòstic de la situació actual per a les persones en  situació de vulnerabilitat, presentat per Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas  Diocesana de Barcelona. “La taxa d’atur pujaria del 12,8% fins al 22% si tinguéssim en  compte també les persones que ja no busquen feina perquè pensen que no la trobaran,  les persones afectades per un ERO i les persones amb parcialitat involuntària”, va indicar  Feu. El catedràtic Anton Costas, que va moderar l’acte, va confirmar que la taxa d’atur  sistemàticament elevada i la precarietat impliquen una infrautilització del treball que no ens podem  permetre com a societat, perquè és un gran malbaratament. L’acte va servir perquè tots els  actors implicats en la gestió del mercat laboral fessin una diagnosi compartida de la  situació. Toni Mora va demanar que el Govern de l’Estat derogui com més aviat millor la  reforma laboral, i que cal un model fiscal progressista que posi a les persones al centre.  “La RGC i l’IMV han de confluir, les persones no poden esperar mesos a saber si la seva  resolució per percebre les ajudes ha estat aprovada o no”, va apuntar el representat sindical.  Per la seva banda, Ángeles Tejada presidenta de la comissió de Relacions Laborals de Foment del  Treball va indicar que el teletreball no ha estat idoni en les condicions que s’ha hagut  d’implementar, però que ha posat de manifest les mancances del nostre mercat de  treball.

Finalment, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani va agrair a la Plataforma  Església pel Treball Decent l’organització de l’acte, i va advertir que un mercat de treball que  expulsa als joves, als majors de cinquanta anys, als migrants i a les dones no compleix  amb el contracte social. “El treball és sinònim de vida digna, i la situació actual no ens  situa en aquest supòsit”, va dir. El conseller va posar en relleu que l’impacte de la COVID-19  no és neutre, ja que cap crisi anterior havia afectat amb tanta duresa a l’economia  submergida, que és el coixí de les persones més vulnerables. El Conseller va fer una  defensa explícita de les persones migrants, indicant que caldria flexibilitzar el reglament  d’estrangeria per facilitar els permisos de treball. “Tres mesos de contracte i un any de  residència haurien de ser suficients per aconseguir els papers i viure i treballar a casa nostra. Seria la  millor manera d’eliminar la invisibilització de les persones migrants”, va indicar.