Els serveis de primera resposta a la Covid-19 de Càritas Barcelona atenen 10.710 persones entre maig i abril de 2020 i les Càritas Parroquials i Arxiprestals a 39.855 persones durant el mateix període
CARITAS
“La manera de gestionar aquesta crisi i les decisions que es prenguin poden marcar una diferència substancial per a moltes persones que avui es troben desprotegides. No podem aplicar les mateixes receptes que l’any 2008”. Així de contundent s’ha mostrat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets durant la roda de premsa que l’entitat ha dut a terme de manera telemàtica per presentar la memòria de 2019 i explicar la resposta de Càritas Barcelona a la greu crisi social i econòmica produïda arran de la Covid-19.
En presència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, Salvador Busquets ha alertat que la Covid-19 ha suposat una frenada de l’economia sense precedents, acompanyada d’una forta caiguda de l’ocupació. Busquets ha indicat que la crisi provocada per la Covid-19 no és igual per tothom, i que les persones més vulnerables estan patint més les conseqüències, augmentant les desigualtats.
Som Església
Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona ha destacat que l’Església, des de sempre treballa per ajudar als qui ho necessiten, i que en aquesta situació d’emergència, ha estat més activa que mai. “Càritas ha d’arribar a tothom, des de l’amor a la persona. Voluntaris i personal contractat han de treballar plegats, moguts per la fe en Déu”, ha indicat l’arquebisbe.
Així mateix, Omella ha fet un agraïment als 7.387 socis i donants, als 2.705 voluntaris, i als professionals que treballen perquè Càritas pugui dur a terme la seva feina. Finalment, ha recordat que aquest diumenge 14 de juny hi haurà la col·lecta extraordinària de Parròquies en favor de Càritas Diocesana de Barcelona. “Ajudem-los, ajudeu-los, i que puguin continuar a només 2 metres dels qui més ho necessiten”, ha assegurat.
Ajudes multiplicades x3
En aquest context, el director de l’entitat social de l’Església Catòlica, ha explicat que els serveis de primera resposta a la Covid-19 de Càritas Barcelona han atès 10.710 persones entre abril i maig de 2020, gairebé el doble que el mateix període de l’any passat. Així mateix, s’ha posat en valor la tasca de les Càritas Parroquials i Arxiprestals, que han atès 39.855 persones durant el mateix període.
“Més del 50% d’aquestes llars s’acosten per primera vegada a Càritas, o tornen després de no necessitar l’acompanyament de l’entitat des de fa anys. Són famílies que mai abans ens havien demanat ajuda, i que després d’esgotar els pocs estalvis que tenien i recórrer a familiars o amics, s’han vist en la necessitat de trucar a la nostra porta”, ha explicat Salvador Busquets.
Càritas Diocesana de Barcelona ha hagut d’adaptar la seva acció social en poques setmanes, centrant- se en aquells programes de primera resposta a la Covid-19. Durant els dos mesos de confinament, l’entitat ha multiplicat x3 les ajudes econòmiques per aliments (311.657€) i x2 les destinades a garantir l’habitatge, sobretot pagant el relloguer d’habitacions (446.741€).
Càritas Diocesana de Barcelona durant la Covid-19
“La Covid-19 només ha agreujat la dèbil situació en què ja ens trobàvem” ha assegurat la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu que ha volgut incidir en l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona durant els mesos d’abril i maig. Feu ha explicat que la irrupció de la crisi sanitària de la Covid-19 ha implicat un canvi en l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona, orientant-se a donar resposta a la situació d’emergència social. En aquests dos mesos, s’han reforçat els punts de distribució d’aliments en espècie i se n’han obert de nous per respondre a l’augment exponencial de la demanda (actualment n’hi ha 87 en actiu).
Així mateix, s’han reforçat els 7 menjadors socials on es lliuren pícnics. Feu ha detallat que la majoria d’aquests punts de distribució d’aliments funcionen gràcies a la col·laboració dels voluntaris, imprescindibles per donar resposta a una situació sense precedents. Des de l’inici de l’estat d’alarma, 340 voluntaris nous menors de 65 anys s’han sumat a la tasca social de Càritas Barcelona.
Per finalitzar la seva intervenció, Míriam Feu ha exposat algunes de les dades de l’estudi “Primer impacte de la crisi de la Covid-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona”. Aquesta enquesta realitzada entre el 18 i el 25 de maig amb la participació de 475 llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona mostra que 1 de cada 4 llars ateses no té ingressos, mentre que abans de la Covid-19 no arribaven a 1 de cada 10 llars ateses. Així mateix, un 41% de les persones han reduït la despesa en alimentació i un 24% de les llars ha deixat de comprar medicaments. Les persones amb algun tipus de contracte han vist reduïts els seus ingressos un 42% i els que treballen en l’economia informal un 73%. Finalment, 2 de cada 5 llars han admès que no poden fer front a les despeses d’habitatge.
Mesures per fer front a la crisi de la Covid-19
El director de Càritas Diocesana de Barcelona ha remarcat que cal enfortir les polítiques públiques, fent valer el paper de les administracions com a garants dels drets humans bàsics fonamentals per a totes les persones. Per fer-ho, Càritas Diocesana de Barcelona ha fet les següents demandes a l’administració pública, entre d’altres:
Garantia d’ingressos mínims: Cal treballar en l’encaix de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania, aprofitant aquesta nova prestació estatal per tal que la RGC es destini a ampliar la cobertura cap a col·lectius que actualment no hi tenen accés, com les persones en situació administrativa irregular, persones sense llar o joves que es queden sense la tutela de l’administració a partir dels 18 anys.
Garantir el dret a l’habitatge: És necessari un parc d’habitatge públic de lloguer i un pressupost adequat en ajuts al lloguer (augmentar el pressupost de la GENCAT dels 100 als 160 milions) A més, cal que tots els municipis permetin l’empadronament sense domicili fix, tant a persones sense llar com a persones que viuen en habitacions de relloguer.