A Barcelona prop de 300 immigrants malviuen en condicions infrahumanes en naus industrials o en altres locals ocupats. Ja sigui per motius econòmics o perquè no tenen permís de residència, aquestes persones no han pogut accedir a un habitatge digne i s’han vist abocades a aquesta situació. Una sentència d’un jutjat de Barcelona dictada recentment ha decidit el desallotjament d’un d’aquests assentaments, al carrer Puigcerdà.

Des de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants considerem que aquests assentaments són una realitat especialment dolorosa i contrària als drets humans i que posa al descobert el fracàs de les polítiques de regulació migratòria, acollida i integració social dels immigrats.

Per una millor comprensió del problema, en els darrers mesos hem escoltat representants d’entitats veïnals i associacions que vetllen pels drets dels immigrants, persones que viuen en els assentaments, responsables polítics de les administracions, especialment de l’Ajuntament de Barcelona, i veïns que han visitat aquestes naus o locals ocupats.

La realitat dels assentaments

Des de fa alguns anys, a la ciutat de Barcelona, especialment en els barris del Besòs i del Poble Nou, antigues naus industrials i altres locals han estat ocupats per diversos col·lectius de persones immigrades. Es calcula que hi viuen, de forma permanent, uns tres-cents immigrants i que uns altres sis-cents pernocten en una desena de naus i altres espais. Algunes d’aquestes persones provenen de poblacions veïnes d’on varen ser desallotjades.

En aquests espais manca allò que és més elemental per viure en dignitat: aigua corrent, electricitat, sanitaris, calefacció, etc. En termes generals, les condicions de salubritat són molt deficients i, en alguns casos, s’han donat situacions de risc per a la seva pròpia seguretat. El gran nombre de persones que hi viuen impedeix que puguin gaudir d’espais d’intimitat, amb la conflictivitat que això comporta. S’han detectat processos d’ansietat, depressions i altres trastorns psíquics. S’han donat casos de suïcidi i també d’accidents personals greus, alguns mortals. Alhora, la presència d’aquests assentaments ha provocat actituds de rebuig per part d’alguns veïns que poden fer créixer sentiments de xenofòbia.

Molts dels ocupants d’aquests assentaments es guanyen la vida amb la recollida de ferralla pels carrers de Barcelona. Aquest fet ha propiciat que sorgeixin alguns grups que en controlen la distribució i venda, i que s’aprofiten de la situació precària dels qui ocupen les naus. D’altres viuen del “top-manta”, activitat perseguida legalment.

Fa uns mesos, l’Ajuntament de Barcelona, a més de fer algunes intervencions per raons de seguretat (especialment per risc d’enrunament), va aprovar i posar en marxa un pla d’actuació (Pla d’Assentaments Irregulars) per a l’atenció d’aquestes persones. Aquest pla s’executa amb la col·laboració de diferents entitats socials. Es pretén així donar una resposta individualitzada a les diferents situacions d’aquestes persones, promovent el reallotjament, l’atenció social i la inserció sociolaboral i, quan la persona no té autorització de residència a Espanya, facilitar-li la seva regularització administrativa, si és legalment possible (qüestió que depèn de l’Administració de l’Estat) o el retorn voluntari al seu país. Tot això, segons les intencions de cada persona i les circumstàncies i possibilitats de cada cas. Entre d’altres mesures d’aquest pla, s’ha encarregat a la Creu Roja l’actuació en alguns d’aquests assentaments mitjançant educadors i treballadors socials.

En les darreres setmanes, un Jutjat de Barcelona ha dictat sentència a instància del propietari d’un immoble del carrer Puigcerdà, on hi ha l’assentament més gran, i s’ha decidit el desallotjament de tots els seus ocupats, que es preveu dur a terme el proper dia 18 de juliol. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament ha informat que s’ha organitzat un dispositiu per assegurar el reallotjament transitori de les persones afectades que ho sol·licitin.

En aquestes circumstàncies, les entitats que formem la Plataforma volem expressar que:

1. L’existència d’aquests assentaments és una realitat especialment dolorosa i contrària als drets humans, que posa al descobert el fracàs de les polítiques de regulació migratòria, acollida i integració social dels immigrats. D’aquí que molts immigrats, que cerquen una vida digna que els és negada en el seu país d’origen, es vegin obligats a malviure en el nostre país en aquestes condicions infrahumanes.

2. Som conscients que les solucions no són senzilles i coneixem la preocupació de les administracions per donar resposta al greu problema humà dels assentaments. Ara bé, demanem insistentment a les diferents institucions públiques que continuïn desenvolupant totes les actuacions necessàries per prevenir aquestes situacions i per afavorir un habitatge digne i una integració laboral i social efectiva d’aquestes persones i de tots aquells col·lectius que es troben en situació vulnerable.

3. Pel que fa als actuals assentaments i l’imminent desallotjament del carrer Puigcerdà, considerem necessari que s’actuï de forma personalitzada per a cadascun dels afectats, tenint en compte la seva situació administrativa, de salut, de treball, etc. Cal també prevenir i fer front a les conductes d’extorsió i explotació laboral que s’hi detecten. A més, cal assegurar el reallotjament d’aquestes persones durant tot el temps que sigui necessari per tal d’afavorir la seva inserció sociolaboral.

4. En aquesta i altres situacions similars, creiem que cal fugir d’una interpretació rígida de la legislació d’estrangeria. Per això, demanem a la Subdelegació del Govern que procedeixi a regularitzar la situació administrativa del màxim nombre de persones immigrades afectades, tant per raons humanitàries com pel seu efectiu arrelament social en el nostre país, malgrat la vulnerabilitat social que pateixen.

5. Finalment, volem deixar constància, reconèixer i agrair la solidaritat de moltes persones, entitats i associacions de veïns envers les persones que viuen en els assentaments, com també la feina de sensibilització realitzada per aquests grups envers la societat, tot donant a conèixer aquesta realitat, que denigra la nostra ciutat i atempta els més elementals drets humans. Des de la Plataforma d’entitats restem oberts a col·laborar en tota aquesta tasca en la mesura de les nostres possibilitats.

Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants

9 de juliol de 2013