Es tracta de la serventa de Déu Emilia Fernández (Tíjola, 13 d’abril de 1914 – Almeria, 25 de gener de 1939). Els seus pares, ambdós gitanos, la van batejar només néixer a l’església parroquial de santa Maria, al seu poble. Educada en els costums de la seva raça, li van ensenyar l’ofici de confeccionar cistells d’espart per a guanyar-se la vida honradament.
Tot i que estava enamorada de Juan Cortés Cortés, també gitano, no podia contreure matrimoni per la persecució religiosa. Finalment, es van unir a primers del 1938 i ella va quedar encinta. Per a deslliurar el seu marit de participar en la Guerra Civil, va untar els seus ulls amb sulfat i van declarar la seva inutilitat. No va trigar en ser detinguda i, malgrat el seu estat, va ingressar a la Presó de Dones de Gachás Colorás a Almeria el 21 de juny de 1938. Va ser jutjada i condemnada a sis anys de presó el 8 de juliol.
La seva companya a la presó, Maria de los Ángeles Roda, explicava: “Recordo la figura de l’Emilia, aquella gitana d’ulls negres i molt grans, alta, amb el cabell tirant i un monyo al clatell, que ens cridava poderosament l’atenció pel seu estat de gestació, ja que allà totes estaven molt primes per la falta de menjar. Amable, parlava fluixet, i era a més a més molt respectuosa i religiosa”.
Admirada per l’ajut que li oferien algunes preses catòliques, va demanar que l’instruïssin en el res del Rosari. La cruel directora de la presó, en adonar-se de la seva devoció, va prometre afavorir-la si denunciava els seus catequistes. En negar-se la serventa de Déu, va ser aïllada en una cel·la i sotmesa a maltractaments durant el seu embaràs.
El 13 de gener de 1939 va donar a llum a una nena i, després del part, li van negar qualsevol assistència mèdica. Com escriu el prevere Gallego Fábrega: “Durant el matí del dia 25 va acabar el martiri de la bonica gitana de 23 anys, que va morir abandonada i sola, però sense denunciar el seu catequista, malgrat totes les pressions a les que va estar sotmesa”. Tot i que les seves companyes van batejar la filla, les autoritats se la van emportar i mai es va saber res d’ella.